La Gallineta – Versió d’Inadaptats/ versió original Lluis Llach.

La gallineta ha dit que prou,
ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m'esclavitza.

I si em vénen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n'aprofita.

La gallina ha dit que no:
Visca la revolució!

A canvi d'algun gra de blat
m'heu tret la força de volar
però, us ho juro, s'ha acabat!
Tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d'haver-hi cap perill
perquè m'entengui amb les veïnes.

I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n'estic farta d'impotents
que em fan passar nits avorrides.
Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d'un segon restrenyiment.

La gallina ha dicho basta ya,

Ya no quiero poner ningún huevo más,

A hacer puñetas este sueldo

Que hace tantos años que me esclaviza.

Y si tengo ganas de poner

Me aguantaré y restriñiré

No tendrán mas huevos calientes

Los que de mi se aprovechan

La gallina ha dicho que no

Viva la revolución!

A cambio de algún grano de trigo

Me habéis quitado la fuerza de volar

Pero, yo os juro, ha terminado!

Tengo por delante toda una vida

Y no sufro por el destino,

Que una vez librada del verdugo

No habrá ningún peligro

Para que me entienda con las vecinas

Los gallos con los que tendré que dormir

Los escogeré sanos y valientes

Que estoy harta de impotentes

Que me hacen pasar noches aburridas.

Que quede claro para siempre,

Que yo de virgen no tengo nada,

Y que puestos,  no me viene

De un segundo estreñimiento.